Potser quedaria molt ignorant i egoista que digués que és l’amor. Pensaríeu que sóc una romàntica empedernida que no se n'adona de les coses que passen al món, però tinc les meves raons per justificar que l’amor és el més important en aquesta vida.
Algú podria dir que el que més es necessita és llibertat, però què és la llibertat si no amor a alguna cosa que no es té? És el desig d’allunyar-se d’allò que no agrada i acostar-se a allò que es vol. Digues-li ganes d’escapar-se, aconseguir un somni, viure com un desitja... Sempre serà per trobar allò que un sap que estimarà més que el que ja té.
Algú podria dir que el més important és la salut. Però qui, per molt saludable que estigui, se sentirà completament bé sense amor? Algú amb una bona salud que és solitari, fosc, sense il·lusions, enfadat amb la vida... Aquesta persona, per molt sana que estigui, necessita amor que el faci brillar.
Algú podria dir que són els diners, però quina és la millor manera per sentir-se sempre el més afortunat del món? L’amor ens fa sentir els més rics de tots. Amb amor, sense gaire luxes, ens sentim immensament sortosos.
Algú podria dir que és la felicitat, però què entenem per felicitat? Tenir allò que volem? Ajudar als altres? Tenir satisfaccions? Pots ajudar, millorar les coses, aconseguir metes... Però quan estàs sol i no pots compartir-ho és com si no ho haguessis fet mai. La felicitat s'aconsegueix quan comparteixes allò que et pot fer feliç amb aquells qui estimes.
Puc semblar ridícula i ensucrada, però és simplement la meva opinió.
Una pel·lícula, per exemple, té el seu punt àlgid en algun moment cap al final. Aquell tros culminant que ens marca a tots. Si us poseu a buscar els clímax de totes les pel·lícules de la història, veureu que pràcticament un noranta per cent són moments relacionats amb l’amor. I estic completament segura que passa exactament el mateix amb les cançons que s’han composat, amb les noveles que s’han escrit i amb les pintures que s’han pintat.
L’amor t’ho dóna pràcticament tot; la llibertat que necessites, una inmensa sensació de benestar i salud, la foturna que desitges, les millors sensacions del món, uns ulls que espurnen felicitat... Però també et pot arribar a emmalaltir d’una manera que ni la llibertat, ni la fortuna, ni la medicina et pot arribar a curar, i encara menys pots aspirar a ser feliç. I quina és la cura per aquest mal tan terrible?
L’amor.
Algú podria dir que el que més es necessita és llibertat, però què és la llibertat si no amor a alguna cosa que no es té? És el desig d’allunyar-se d’allò que no agrada i acostar-se a allò que es vol. Digues-li ganes d’escapar-se, aconseguir un somni, viure com un desitja... Sempre serà per trobar allò que un sap que estimarà més que el que ja té.
Algú podria dir que el més important és la salut. Però qui, per molt saludable que estigui, se sentirà completament bé sense amor? Algú amb una bona salud que és solitari, fosc, sense il·lusions, enfadat amb la vida... Aquesta persona, per molt sana que estigui, necessita amor que el faci brillar.
Algú podria dir que són els diners, però quina és la millor manera per sentir-se sempre el més afortunat del món? L’amor ens fa sentir els més rics de tots. Amb amor, sense gaire luxes, ens sentim immensament sortosos.
Algú podria dir que és la felicitat, però què entenem per felicitat? Tenir allò que volem? Ajudar als altres? Tenir satisfaccions? Pots ajudar, millorar les coses, aconseguir metes... Però quan estàs sol i no pots compartir-ho és com si no ho haguessis fet mai. La felicitat s'aconsegueix quan comparteixes allò que et pot fer feliç amb aquells qui estimes.
Puc semblar ridícula i ensucrada, però és simplement la meva opinió.
Una pel·lícula, per exemple, té el seu punt àlgid en algun moment cap al final. Aquell tros culminant que ens marca a tots. Si us poseu a buscar els clímax de totes les pel·lícules de la història, veureu que pràcticament un noranta per cent són moments relacionats amb l’amor. I estic completament segura que passa exactament el mateix amb les cançons que s’han composat, amb les noveles que s’han escrit i amb les pintures que s’han pintat.
L’amor t’ho dóna pràcticament tot; la llibertat que necessites, una inmensa sensació de benestar i salud, la foturna que desitges, les millors sensacions del món, uns ulls que espurnen felicitat... Però també et pot arribar a emmalaltir d’una manera que ni la llibertat, ni la fortuna, ni la medicina et pot arribar a curar, i encara menys pots aspirar a ser feliç. I quina és la cura per aquest mal tan terrible?
L’amor.
